Pueblo Cautivo

Adoramos los pueblos y sus noticias

Barcelona

“Uruguay es muy solidario, nunca no et fan sentir extraño” | María Pascual | BARCELONA | Política

Maria Gibert (1945) va marxar a Uruguay amb els seus pares quan tenia nou anys. Economista jubilada, expresidenta i actual tresorera del Casal Català de Montevideo, ens atén telefònicament des l’Empordà, on ha vingut, com cada any, per estar amb la família i els amics.

¿Cómo va viure haver de marxar envió encara una nena?

Amb much il·lusió, porque Marxava a Amèrica i, en quella època, anar a Amèrica, en la visió d’un nen, was com anar a unaltra món. Vam marxar tots tres, el meu pare, la meva mare i jo. Va ser un canvi. Érem tots tres soles, participava de les converses dels meus pares i ja vaig veure que anar a Uruguai no era com anar a Barcelona, ​​pero va anar molt bé, perquè els meus pares em van transmetre uns principis de vida. Uruguay es un país molt solidari on mai no et fan sentir estrany ni estranger. La gent és molt acollidora. La sociedad está formada por inmigrantes i això fa que se sigui molt solidari. Vam tenir ajuda moral i support de la gent de Uruguay.

¿Coprotagoniza el canvi de país?

No, porque jo em pensó que anàvem a Amèrica, que seríem rics, i que després tornaríem. Vaig tenir una experiència molt bona al col·legi, m’hi vaig adapt molt bé. No em vaig deprimir ni enyorar.

¿Cómo se definirá Uruguay?

És un país molt solidari, amb una gent extraordinàriament amable, que, quan veu que tens a problem, t’intenta ajudar. Uruguay es un país culturalment molt avançat, republicà, que va a tener una dictadura durant 12 anys, pero després ha estat un país molt avançat socialment, políticament. A principis del segle XX, el president d’origen Català Jorge Batlle, entre otras cosas, va a la llei de les vuit hores de feina i el dret de vaga dels obrers. En l’ensenyament, Uruguay també ha estat un país molt avançat. Fa més decent anys hi va haver a reforma en which the ensenyament es va declare laic, gratuït i obligatori. Las universidades privadas en Uruguay no tienen más de 20 años. El que teníem allà fue el ensenyament público. La universitat lliure per a tothom. No hi ha cap limitació. En cap carrera. Això, para mí, es una de las cosas que definen a Uruguay i que fan que el gent uruguayo sigui molt madura culturalment i políticament.

Què és el que més li agrada de Uruguay?

Uruguay me dio mucho. Me dio la oportunidad de realizarme, de formar una familia.

I què és el que menys li agrada de Uruguay?

Que va a tener 12 años de dictadura. I, quan es va return to la democràcia, s’arrencava de 40 anys enrere. Vaya fallar la formación de profesionales, i això és el que em fa més pena que Uruguai hagi patit.

Com s’hi viu, en Montevideo?

Montevideo es una ciudad muy amplia. Es va fundar el 1726, és una ciutat jove, on hi ha molts parcs, molt verd, molto llum. Hola ha barris amb much densitat de població, pero també és una ciutat on hi tiene muchos casos, porque en Montevideo, de un punto a otro, tenim 40 quilòmetres. Té un milió i mig d’habitants, or sigui que la densitat és baixa. Es viu en cases, que tenen el seu jardí al davant, la casa, i, al darrere, an other jardí… mate amb els veïns.

Vostè ha estat durant anys el presidente del Casal Català de Montevideo i actualment n’és la tresorera.

Sí. Cap a l’any 1960, a group de gent vèiem que el casal es perdia the llavors en vam canviar a mica la policy; vam decidir donar més veu als joves. Por ejemplo, en el Casal Català de Montevideo fem arrossades. I un cop un hi trajo a un amigo i otro n’hi trajo a otro i es va anar formant un grup i va començar a moure’s. Sant Jordi i Sant Joan son dos fiestas que se han convertido en el tradicional Casal de Montevideo. Para Sant Jordi ja tenim la col·laboració de tres or quatre llibreries i s’install·len a la plaça a vendre llibres. Nosaltres, al casal, i hem enfocat als petits, fem espectacles for als nens. Yo, por la otra costat, fem arròs. Para Sant Joan, la plaça Varela de Montevideo es com la Rambla de Barcelona y el dia de Sant Jordi. En sortir a fora, sortim als channels de televisió, sortim en directe amb aquestes activitats, amb entrevistes… I això fa que, avui dia, i no només pel Casal Català, Catalunya ejecuta. Sentim que hi hem col·laborat una mica. Por otro lado, hace 30 años para hablar amb el Ministeri d’Ensenyament perquè a escola se li posés el nom de Catalunya. Yo en Montevideo tengo una escola Catalunya, una que da soporte al Casal Català i la Generalitat, on vam començar, en un moment de crisis, donant berenar als nens, perquè està situado en un barri amb mancances. Després, amb l’ensenyament públic a Uruguai, ja no va ser necesario, porque el gobernar ja dio berenar als nens, i vam començar a fer-hi classes de català. I els nens de cinquè i sisè hi fan classes de català.

Por tanto, més enllà de la comunitat Catalana, s’han obert a la societat Uruguayan.

Nosaltres parlem de “catalans” i “catalanòfils”. Des de 2003 tenim un grup de puntaires. No n’hi ha cap de Catalana. En tot allò que siguin activitats en què Catalunya estigui involucrada d’alguna manera, hi som. També tenim un equip de futbol sala femení federat.

¿Cómo es la comunidad catalana en Montevideo?

Petita, i amb molts descendientes de catalans. D’immigració, n’hi tiene muy poco. Pero hola hay muchas familias descendientes de catalanes que no estan totalment integrades al casal. No hem trobat encara la manera d’aconseguir-ho, sin embargo, de mica en mica, s’hi va integrant gent.

Què és el que més troba a faltar de Catalunya?

Tot. És la meva terra.

¿Quins proyecta té?

Gaudir dels nets, poder continue viatjant, ser a mica to Uruguay and a mica to Catalunya, poder gaudir de la meva família i que el casal tiri endavant.

Finalmente, ¿cómo se vio la pandemia?

Bueno. Aillada. En Uruguay no hi va haver l’Aïllament que hi va haver a l’Estat espanyol, pero el gobierno va a sugerir a la població que es cuidés i que es quedés en casa. No hi va haver cap imposició, but the gent ho va fer. La vacuna va anar força be. Jo ja les traigo la cuarta dosis de Pfizer. Para ara, anem aguantant bé. Jo l’he viscut bé. Cuidant-me molt, perquè soc de ris, but no he tingut cap problem.

DEJA UNA RESPUESTA

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.