Pueblo Cautivo

Adoramos los pueblos y sus noticias

Barcelona

Un cómic de Coll, a la permanente del MNAC | Jaume Vidal / | barcelona | Cómic

Barcelona

La vida de Josep Coll (Barcelona, ​​1924-1984), a dels autors més destacats del TBO, va ser complexa. I la mort, trágica. Quan feia de paleta, volia ser dibuixant de tebeos. I quan dibuixava, pensé que es guanyava millor la vida de paleta. Com tots els genis, va tenir alts i baixos, but si fos viu s’alegraria, i molt, de veure com la pàgina original d’una de les seves historietes està penjada en el Museu Nacional d’Art de Catalunya a tocar del quadre Pintura (1949), un óleo sobre lienzo de Joan Miró, i al costat d’un other oils sobre canvas, els vençuts (1956), de Marc Aleu, obra amb què es complementaria para la temática de bombardeos de totes dues. La d’Aleu, dramática y evocadora de la guerra; la de Coll, desdramatitzadora, amb el to paròdic que feia servir.

L’obra de Coll forma parte de los peces que ha adquirido el Departament de Cultura a través de la Direcció General del Patrimoni, dins de la política de la Generalitat d’adquisició d’obra original de còmic. L’objectiu és aconseguir para formar una col·lecció d’autors catalans o vinculats al que ha estat la historieta a nuestro país. Aquesta col·lecció, de la qual seriesn dipositaris diversos museus de Catalunya, té la intció d’establir un relat de la història del còmic i, alhora, de contrastar en un mateix discurs els tebeos amb other expressions creatives, com la pintura, que és el que ha fet el MNAC, tot encabint el còmic en un mateix relat històric i artístic.

Puerto de l’original de Coll para títol Capturando la bomba i consta de quatre vinyetes en un dels seus clàssics gags. Un automovilista va esquivant una pluja de bombes i atura la moto para endur-se’n una que no ha exclamado. Humor surrealista, pero que sempre té una fuerte contundència conceptual.

Josep Coll i Coll es uno de los autores más destacados de la historieta en Catalunya. Yo no es retórica. Va col·laborar al TBO amb historietes sense personatge fix, raó for which no va gaudir de so popularitat com alguns companys. El seu talent va más enllà del registro nostálgico de una época. La generació d’autors dels vuitanta de línia clara el va reivindicar. La revista El Cairoparadigma de la modernidad de la época, se les dedica una portada.

DEJA UNA RESPUESTA

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *