Durant muda minutos el Barça va a semblar actuar només amb un jugador: Dembélé. Aquest és el problema. Sobretot perquè en la plantilla 2022/23 no s’hi compta. La dirección esportiva no la tiene convençut perquè renovi i ell, tal com està el pati, en perdrà les ganes. El equipo pinta que ha perdido toda la seguretat i ell mateix n’és el principal exponente. Ho va intentar tot; sin embargo, esta es la realidad, no li va sortir res. Driblant para la dreta, driblant para la esquerra, atacant el seu lateral for velocitat, buscant a diagonal cap to the mig or centant pilotes. Durant alguns minuts semblava que no hi havia cap other jugador al món. But el resum, això també és cert, és que tota la seva producció va acabar en zero gols ja fos per males decision propies, bad luck, desencert en el xut, migcampistes i davanters que no el van acompanyar i l’angoixa existencial que van mostrar tots plegats sobre la gespa.
Otro problema para los franceses es la falta absoluta de fe en les possibilitats dels jugadors que l’envoltaven i en la propia estratègia de equip, probablement no planificada. Dest li feia nosa pel costat i Frenkie, pel mig. Ousme, és clar, també troba a faltar un davanter center que clavi les seves centrades perquè, yes nó, té la tendència obsessiva de want to acabar ell mateix les jugades i, això també està clar, no és un golejador nat. La seva vida en el futbol bàsicament és córrer la banda i centralar. Alguns xuts que va provar van sortir tan desviats que Xavi, en la roda de premsa, ho va definir de manera irónica: «Als entrenaments fotem uns gols increïbles, but quan arriba el partit no tenim fe quan xutem.» Bueno, parecía estar hablando por él.
Després hola tiene el otro problema, la combinació amb Adama quan juguen tots dos. Siempre les toca, a Dembelé, anar cap a d’esquerra, i ahir, un cop més, va quedar desactivat i sense tenir clara quina was the primordial seva funció. ¿Otro policía centrar pilotes? O agafar-la i jugar-se-la tot sol. Heus aquí la crisis del francès, que és la mateixa que la de equip. Molta voluntat, massa, i little tranquil·litat contra uns rivals que ja saben de quin peu calça el Barça i el mateix Dembélé. Tampoc ajuda el mal moment de Ferran Torres, que no se desequilibra para la seva band i tampoc troba situacions de rematada, i de Memphis, que no ha vuelto a ser el de princes de temporada.
Malgrat tot, sembla una broma de mal gust que el club no miri de renovar-lo amb an offer un pel més sucosa, sobretot si acaba arribant any desconegut incapaç de fer la meitat del que és capaç d’exhibir ell.
