Pueblo Cautivo

Adoramos los pueblos y sus noticias

Barcelona

Sant Jordi, entre la historia y la ficción | Lluís Llort | barcelona | Libros

El 23 de abril se celebra la diada de Sant Jordi. Què hola ha de cert en la leyenda del jinete que salva a la princesa del drac? For sortir de dubtes, el millor és llegir la novel·la de Jordi Nogués La rosa i la creu (Rosa dels Vents).

Jordi Nogués Aymerich (Artesa de Segre, 1968) es historiador i un escriptor prolífic, tot i que li va encaixar amb un editorial. En onze anys ha escrit dotze novel·les i n’ha publicat sis, pagant el peatge del castellà en les quatre primeres, fins que Rosa dels Vents va apostar per ell el 2019 amb La espasa i la llavoren què muestra la fundació del monestir de Poblet en el segle XII.

PARA La rosa i la creu narra como el ferotge Du Guesclin i els cruels mercenaris de les Companyies Blanques creuen els Pirineus el 1365 i imponen el terror en terres Catalanes. En arribar en Montblanc, assetgen les muralles i exigeixen o i dones para evitar la destrucción del ayuntamiento. La Marina, filla dels senyors de la vila, los demás noies acabaran en mans de esta sanguinaria caballería. For alliberar-les, Martí –un monjo de Poblet i gran coneixedor de les relíquies sagrades– i els seus companys de fortuna –el cavaller Robert, a mysteryyy peregrino i una boredom acusada de bruixeria– volen trobar la llegendària llança de sant Jordi, que confereix uns poderes extraordinaris al seu portador.

«La idea era trobar punts de relació between the cinc icones de la llegenda de sant Jordi – the muralles de Montblanc, the rose, the drac, the princesa i el cavaller sant Jordi – the història de la pròpia vila», explica Nogués, que va estar nou mesos documentant-se i només quatre para redactar les 500 pàgines de la novel·la. Es muy fácil para ti salir, ya que asegura. A més busca “propone molt originales i d’una complexitat que a another escriptors de novel·la històrica potser se’ls fa coll amunt. Pero la meva formació com historiador es una companya de feina d’un valor inestimable».

Cuando sale una leyenda, realitat i ficció se fusionen. “Potser hi tiene un 65% de fets històrics i un 35% de ficció. He procurat que el marc històric sigui molt gruixut per donar més realisme als fets ficticis. Malgrat això, la idea era trobar els fets reals d’on deriva la leyenda fent vàlida l’afirmació que tota llegenda parteix de fets reals.» I quins son, aquests fets? “La leyenda es un símbolo de esperanza para combatir las desgracias del segmento XIV. S’ha d’entendre com un missatge d’amor i pau en un dels segles més fatídics de la història de Europa. Els fets reals del rescat de la filla d’un noble de mans d’uns mercenaris s’ha repetit al llarg de la història, porque el gent, el poble, necesita el missatge d’esperança que se’n deriva.

DEJA UNA RESPUESTA

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *