david castillo – Barcelona
Amb tota la ciutat plena de cartells que anunciaven el concierto de Rufus Wainwright, que avui al vespre ofrecerá en el Palau de la Música, aquest matí el Festival Castell de Peralada presentó la ópera Adriano del músic i compositors canadenc. También la inauguración de la exposición flores y gente, del fotógrafo norteamericano Robert Mapplethorpe, que es pot veure durant abril als jardins del Palau Robert. Acompañado por el secretario de Difusió de la Generalitat, Jofre Llombart, para Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada, Wainwright va donar algunes pautes del treball que presentará en la Costa Brava a l’estiu. Amb una caçadora taronja i custodiat pel seu company, el director d’escena Jörn Weisbrodt, i el gosset Sigfrid, que bordava cada cop que les cotorres travessaven les palmeres del jardí, el cantant canadenc must present an aposta operística que ha estrenat a ciutats com Toronto y Buenos Aires. Cuando va allí, quiere sobre la rebuda que ha vien tingut les seves incursions en l’òpera, el músic canadenc va afirmar que la crítica és especialment dura amb espectacles no convencionals.
Basada en el controvertit i idealitzat emperador romà Adrià, to here Wainwright going to acusar de promoure persecucions jueves i de ser el creador de Palestina, Adriano és la segona incursió en el món de l’òpera del cantautor, després de Primera mujer. Amb emperador romà Adrià com un protagonista, i amb a musical composició que el mateix autor ha definido como «més obscura i potent» que la de la seva primera òpera, l’obra va ser estrenada el 2018, respondent a l’encàrrec de the Compañía de Ópera Canadiense. Enguany, llegará por primera vegada a l’Estat i hará doble parada: primer en el Teatro Real de Madrid i, posteriorment, en el castell de Peralada en juliol. L’obra, amb llibret de Daniel McIvor i direcció escènica de Weisbrodt, té el support de les impactants imatges by fotògraf Robert Mapplethorpe a través de la col·laboració de la Mapplethorpe Foundation, peces de les mateixes sèries que es poden veure al Palau Robert . El cantautor canadenc pasa a describir un llibret que recrea el último día del emperador romano, emperador entre els anys 117 i 138 d.C. Adrià és conegut para la construcción del mural en Britania i pel conflicte amb Judea contra l’auge of monotheism. Wainwright va a mostrar afinidades porque Adrià va viure obertament la seva homosexualitat i indestructible love for another home, lo que les ha servido para modernizar el género operístico, que va acusar d’anacrònic des del punt de vista temàtic.
Té des del punt de vista, Adriano és una òpera en quatre actes, protagonizada por uns personajetges canviants. La peça, segons ha explicat el seu compositor, escrita sigue la tradició operística del segmento 19 y el començament del 20, cuando la ópera “era la forma de arte musical veritablement popular i la gent la cantaba por la carrer”. Wainwright va afirmar que la seva òpera mira de «reviure i de reconnectar estil amb una época en què era més popular, to offer a nova perspectiva sobre l’òpera contemporània i explicar una nova història, a història d’amor homosexual, to públic actual , pero utilizant la melodía, la armonía, les emocions profundes, les àries the les escenes de conjunt Seguint el mateix enfocament que seguix la grande òpera».
Segons Wainwright, the distancia between the opera i el pop és exesiva, «for això em I feel molt il·lusionat de presentar la meva òpera to a públic nou que se sumi a les files més tradicionals d’aquest gènere, ja que per a mi l’òpera és un símbolo de pau i de bellesa, tan necessaris en aquests moment».
