Vilareal 5 Espanyol 1

VILA-REAL:Rulli, Aurier, Albiol, Pau Torres (Mandi, 46′), Estupiñán, Yéremi Pino (Chukwueze, 75′), Parejo, Capoue (Iborra, 63′), Manu Trigueros, Lo Celso (Moi Gómez, 63′) y Danjuma (Día, 75′).ESPAÑOL:Diego López, Óscar Gil, Sergi Gómez, Cabrera, Pedrosa (Didac Vilà, 74′), Vilhena (Dimata, 46′), Keidi Bare, Darder, Yángel Herrera (Embarba, 63′), RDT (Wu Lei, 82′) i Puado (Nico Melamed, 63′).GOLES:1-0 (14′) Yéremi Pino. 2-0 (21′) Yéremi Pino. 3-0 (45′) Yéremi Pino. 4-0 (53′) Yéremi Pino. 4-1 (65′) Keidi Baré. 5-1 (86′) de diámetro.ÁRBITRO:De Burgos Bengoetxea (basc).TG:Aurier i Albiol, del Vila-real, i Pedrosa, de l’Espanyol.PÚBLICO:15.600 espectadores, 2.500 dels quals de l’Espanyol.

La zona de descenso es lluny, pero amb versiones com la que va oferir l’Espanyol, les alarmes s’hauran d’activar. Ja no és la derrota ni tan sols la seva contundència, sinó sobretot la incapacitat de fer ni ensenyar res de bo. Com si un equip en depressió, desactivat, desfet. L’Espanyol es volia agafar a les sensacions ofertes contra el Barça i el Sevilla, i va completar un party horrorós que no s’agafa per enlloc. No es podia resumir gaire millor que com ho va fer Diego López acaba de després: «Em cau la cara de vergonya». Hará que el Espanyol de reflexionar i avaluar què cal fer per reaccionar. El duelo de ahir en La Ceràmica estará marcado por el pòquer de gols de Yéremi Pino, pero también por un malson blanc-i-blau.

Le costó emplear una imagen que debe ser lamentable de manera continuada, en tot el partit i amb tots els integrants. Superado en tot pel Vila-real, que va dominar perquè des del primer momento es va fer seu el mig del camp, Espanyol es va show inoperant amb pilot i, encara més greu, must show a alarmant tendresa al darrere. No havia passat ni un minut que un embbolic a l’hora de treure la pilot ja va generar un ensurt. A senyal del que arribaria. Danjuma no va aprofitar una pèrdua de Darder (9′) porque el protagonismo estaba reservado a Yéremi Pino. Autor de dos gols en els 25 partits anteriors, el canari en va fer tres en mig partit i quatre en 53 minuts. I el més greu és que ho va fer amb tota the facilitat del món. El primer, que va arribar poc després d’una volea de Puado –un dels dos xuts dels blanc-i-blaus en 45 minuts–, va deixar retratat Cabrera, que li treu un pam but que va quedar clavat while veia com Yéremi li guanyava el sal (14′). El 2-0 va arribar en un central en el que el Vila-real no va trobar prou oposición ni en la rematada d’Albiol ni en la protección de Capoue, que d’esquena va a habilitar a Yéremi (21′). Amb el 2-0, els d’Unai Emery van a jugar con mucha comodidad, i amb la sensació que ni tan sols els calia intensidad máxima para fer el que més els interesado. A ello contribuye la apatía de Vicente Moreno. Un xut de Sergi Gómez (32′) va ser gairebé anecdótico. Els locals posaven el ritmo que vuela, i en feien prou amb la passivitat blanc-i-blava. To quedava alguna esperança, a greu i naive pèrdua de Pedrosa to prop de l’àrea va originar el 3-0. Diego López va rechazando el xut de Capoue, el piloto va caure a Yéremi Pino, que només la va haver d’empènyer.

For yes no en tenia prou amb el seu primer tres tantos a la élite, Yéremi Pino va a por el pòquer en recollir un pase del espai i supero a Diego López (53′). L’Espanyol feia estona que havia dimitit, si és que s’havia arribat a presentar, for a desesperació del nombrós grup d’aficionados que s’havien desplaçat a La Ceràmica. Vicente Moreno ha sustituido a Vilhena por Dimata al descans, pero el partit es va fer llarguíssim. L’Espanyol va fer poco cosa més que el gol de l’honor, obra de Keidi Bare, que va recollir una rematada de cap de RDT al travesser (65′). Diego López va a evitar el cinquè de Chukwueze (80′), pero la maneta va acabar arribant amb un gol de Dia (86′). I encara hauria pogut arribar el sisè. El setè partit de lliga of 2022 (3 punts de 21) obre més que mai la ferida.