Pueblo Cautivo

Adoramos los pueblos y sus noticias

Barcelona

Restricciones sentido Processons | Mireia Rourera | barcelona | Empresa

Barcelona

Dijous Sant, Divendres Sant i diumenge de Resurrecció són dels dies més importants de la Setmana Santa i de la litúrgia cristiano i, també, els dies que se celebren més processons, tot i que des de diumenge de Rams n’hi ha hagut tota la setmana, entre les quals destaquen les dels Dolors (importantíssima la de Besalú, por ejemplo). Despres de dos anys d’aturada, les processons s’han recuperat enguany pràcticament sense restrictions i només amb l’ús de la mascareta en cas d’aglomeracions.

En Catalunya es faran fins diumenge de Resurrecció más de 200 processons i viacrucis, en els any es rememora la captura, mort, sepultura i resurrecció de Jesús de Natzaret. Después de dos anys d’aturada obligatòria per les mesures saluteries para frenar la pandemia de la covid-19, la recuperación de esta fiesta católica congregará milers de persones als carrers. El Departament de Salut indica que, com que són a l’Aire lliure, les processons no es veuen afectades per cap restricció per la covid, a diferència dels actes que se celebrin al interior dels temples, on continue sent obligatori l’ús de mascareta i geles hidroalcohólicos. En el cas de les processons, aquestes dues mesures estan recomanades, així com sustainir distàncies en cas d’aglomeracions, the també per als cofrares portadors dels passos.

Entre les processons que es faran demà, n’hi ha two de pròpies de la demarcació de Barcelona que cal destacan especialment: el viacrucis de la Sang, que comença i acaba a la basílica del Pi de Barcelona i que està organitzat per la Reial i Il·luster Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, la penitencial més antiga de la Corona d’Aragó, fundada al segle XV, i la processó del Silenci de Badalona, ​​​​que comença a les nou de la nit i surt de la parroquia de Santa María. Para què cal destacar-les? El viacrucis de la Sang feia 50 anys que no sortia. És el més antic de la ciutat (iniciat cap al 1601) saldré con los cofrares de la Puríssima Sang de Barcelona, ​​de la capella de Música i dels ministrils del Pi, que interpretaran música del segle XVII pròpia del Pi. Una restauració, doncs, històrica, tal com s’havia fet semper, a estil franciscà, auster, que és més propi de Catalunya. Para la banda de seva, el processó del Silenci de Badalona enguany hace 394 anys que recorre els carrers de Dalt la Vila en complet silenci, lo que hace solamente. També és una processó pròpia de nuestra litúrgia.

In Verges, demà hi ha la Desfilada de Manages (els armats), una de les representacions litúrgiques més antigues, amb la participació de dones per primera vegada en la història. La antigua Dansa de la Mort es avui una atracción turística. En Montblanc tendrá lugar el processó del Misteri de l’Hort i, en Castelldefels, el processó de Jesús Captiu i N. Sra. De les Llàgrimes. En total, en Catalunya, demà es faran 34 procesiones; la majoria, això sí, “a estil andalús”. Divendres Sant, n’hi ha fins a 115 a tot el país. També d’estil “andalús” la majoria.

Les processons, tan mediterrànies i que s’havien celebrat durant segles al nostra país (estan documentades des del segle XVI), van ser molt populars pràcticament fins at Vatican Council II, a la segona meitat del segle XX, que les va racionalitzar. Si bé a l’Estat espanyol ia debido al franquisme es van continuar celebrant (i eren d’obligada assistència), els aires del Concili van canviar many coses a Catalunya. «La Església catalana, com a Església progresista owna al Vaticà II que era, debe interpretarse de manera muy restrictiva sobre las recomanacions del Consell por el hecho de que las manifestacions públiques o d’exaltació de la fe, preservant-les als interiors dels templos. Això no va passar a la resta de l’Estat”, exploró Amadeu Carbó, experto en cultura popular. Para això, la inmensa mayoría de procesiones que es feien a Catalunya, a excepció d’algunes de molt arrelades, van deixar de celebrar-se. “Van a pasar a mirar-se com una cosa rància”, explica Carbó.

Què va passar després? Que mudan los inmigrantes andaluces van a decidir crear les seves propies processons perquè se n’enyoraven. “El cas de Mataró n’és un exemple claríssim. A excepción de la dels Dolors, totes les also processons són de model andalús. Yo en Barcelona, ​​totes, a excepció del viacrucis de la Sang, són de model andalús”, explica Carbó. I és així: el diumenge de Rams, por ejemplo, es va fer la Sortida del Pas de la Burreta, organitzada por la Pontificia y Real Hermandad de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder y M. Stma. de la Esperanza Macarena de la plaça de Sant Agustí, a processó copiada directament de Andalucía. L’enyorança de les procesiones que es feien en Andalucía també és el origen de una de las cofradías catalanas más particulares, la 15+1 de l’Hospitalet de Llobregat, que va néixer el 1977, hace 45 años.

En el cas de Palafolls, en el Maresme, el regreso de les desfilades religioses dará sentido a la presència dels Antics Cavallers Legionaris. El Ajuntament explica que col·laborarà amb la Cofraria de Sant Lluís i Santa Maria para implantar un «nou format» de processó de Dijous Sant fonamentada en la religió, perquè és «el sentiment que la promou», i evitant la militarització dels actes .

DEJA UNA RESPUESTA

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *