Sant Pacià Books, la editorial de l’Ateneu Sant Pacià (AUSP), ha puesto en marcha amb l’obra Enchiridion Theologicum Lullianum, el primer recuerdo del pensamiento, teològic i filosòfic del beat Ramon Llull (1232-1216), la col·lecció Grans textos cristians. Lo ha editado Jordi Gayà i Estelrich, director del Seminari de Teologia Medieval Catalana, de la Facultat de Teologia de Catalunya, rector de la Maioricensis Schola Lullistica (Escola Lul·lística de Mallorca). Gayà, doctor en teología por la Universitat de Friburg de Brisgòvia, seu del Raimundus Lullus Institut, és una de les veus més autoritzades to talk about the beat mallorquí, en procés de ser canonitzat, i que pot ser declarat el primer doctor laic de l ‘Església.

Amb l’obra ‘Enchiridion Theologicum Lullianum’, Sant Pacià Books ha puesto en marcha la col·lecció Grans textos cristians. ¿Cómo será el què pretén?

En esta col·lecció s’inclouen obres que, al llarg de la història, contribuyeron a configurar el pensament cristià, antic i modern, originaris principalmente de l’àrea culturals dels territoris de llengua Catalana. Els textos es presenten en la llengua original i lo traduje a Català. L’objectiu és fer-los més accesibles, tant per afavorir la investigació teològica històrica, com para contribuir a la actual reflexió teológica, que és el propòsit que defineix la institució acadèmica editora.

Quina obra és ‘Enchiridion Theologicum Lullianum’?

Molt simplement és a selecció de textos de Ramon Llull estructurats segons the esquema més usual in medieval teology. De esta forma, será más fácil estudiar los estudios comparados de les seves doctrins teològiques. A més, en cada tema principal venen indica referencias a pasajes de otras obras que també el tracten.

Llull va escriure molt, en diversitys llengües, amb diferents estils i sobre multitud de temas. ¿Aquí va Ser Ramon Llull?

És cert, i aquesta és una de les dificultats més grans to arribar to unify el seu pensament en el context del seu temps. M’atreviria a dir que Ramon Llull va a ser un hogar, a cristià plenament convençut que les diferències religioses son el mayor obstáculo per a la pau. Plenament convençut que la pau será definitivament amb la unitat de la fe. Ara bien, igualment convençut que el camí serà llarg i que el que cal ara és form a comunitat en què hom pugui think the propia fe, conèixer the dels also the dialogar sense imposicions ni violències.

¿Cuántas obres va escriure Ramon Llull?

El catálogo actual recoge 280 títols d’obres escrites de Ramon Llull. Durant segles, el seu nom va figurar com a autor de centenars d’altres escrits, sobretot d’alquímia. Després dels estudis moderns, sembla que aquest catàleg actual és eldefiniu. De totes maneres, cal explicar que alguns dels títols esmentats es refereixen a obres molt extenses, com ara el Llibre de contemplació en Déui d’altres són molt breus, casi uns apunts.

Llull partia del fet que la llibertat de l’home el led to Déu i que Déu el feia lliure.

Una frase seria que li escau. De fet, l’ànima de tot el pensament de Llull és una afirmació rotunda de la capacitat lliure que Déu ha atorgat a l’home, fet a la seva imatge, per conèixer i acomplir aquell fi últim per a què va ser creat, és por decir lo menos, conèixer i estimar Déu.

Llull era laico. Va trobar Déu en un món actiu, no en la contemplació. Va viatjar molt i va escriure molt. Siempre va a perseguir el mateix objectiu: la conversió dels musans al cristianisme?

D’acord amb el primer, no tant amb el segon. Vull dir, he was efectivament un laic, casat i amb fills, i mai no va professar en un orde religiós. Ara bien, una fuerte experiencia religiosa, que se describe como una visión de Cristo crucificado, lleva a un canvi radical de vida, concretado en una dedicación constante a la contemplación que va allunyar de la família. Uns nou anys després, debe desarrollarse una actividad expansiva entre viatges i redacció d’obres que es van perllongar uns also 40 anys. Se puede decir que la contemplación va a ser la inicial la constante de la actividad de Llull. També en d’esforç para llegar a la unitat de la fe.

El llibre habla de la teología de Ramon Llull. Llull és un personaje molt complet. En aquest cas, només es ¿usted habla de la faceta del seva filosófico teológico?

Efectivización. El llibre recuerda el pensamiento teológico de Llull. Ara bien, para aconseguir el objetivo a què em referia, ell entenia que s’havia de partir de punts comuns, que tots acceptaven, i que s’ haurien de provar amb raons filosòfiques i científiques. Es pot dir que aquests punts comuns i la manera de servir-se’n és el que Llull va formular amb la seva art. Quan empra dell’arte, també en el cas de la theologia, inclou molts also temes, siguin filosòfics, científics o literaris.

¿És la primera vegada que es recullen tots los textos filosòfics i teològics de Ramon Llull in a sol volum? De quants i de quins textos estem parlant?

Se han seleccionado 150 textos. Els més nombrosos viene de obres de theologia, encara que amb d’altres es vol deixar constància dels later estils que Llull va emprar, com són els sermons o els proverbis.

El objectiu de Llull en dialogar amb Islam era convertir els fidels d’aquella religió al cristianisme. Va ser el primer to impulsar the diàleg interreligions?

Para entender el programa de Llull, cal recordar a Francesc d’Assís, el que va fer en visitar el soldà d’Egipte i el que va deixar escrit en un regla per a tots aquells que volguessin anar a predicar als Muslim. Deia que, en primer terme, han d’anar a aquelles terres i viure segons els costums del lloc. Després, si algú els demana for the seva fe, l’han d’exposar amb respecte i senzillesa. Pel que fa en Llull, és ver que uses sovint el terme disputa, no obstante, cuando especifica detalle como ha merecido esta disputa, reflecteix clarament l’Eperit de sant Francesc. Si això es correspon amb el que avui s’entén per diàleg interreligions, no ho sabria assegurar del tot; caldria examinar objectius i procediments d’aquest diàleg.

Llull va a ser original en el seu método del arte. Ens el pot explicar breument? Pues bien, ¿era el arte un método científico?

insinué abans. Llull va a concebir el arte como instrumento de conocimiento que partia d’uns principis evidencia a la raó i oferia el mode d’explicar tota la reality a partir d’aquest principis. Pensó que cualquier afirmació, también les teològiques o de fe, s’havia de sotmetre aquest procediment de verificació. Cal subratllar-ho: no es tracta de fer-ho derivar tot a partir d’aquells principis, sinó de mesurar any afirmació a partir de art en el seu conjunt. Para això es un arte universal. Por aquestes raons, en llibre la explicació dearte de l’arte del llibre aparece casi íntegra Ars breuis.

En la presentació del llibre, el rector de la AUSP, Armand Puig, va a decir que la teología de Llull “tiene la actual reflexión teológica en el contexto de una Església que se envió impulsada al diàleg ia la missió”. ¿Qué volia dir?

Comparteixo la seva opinió. Diàleg i missió són dos principis que destaquen en la comprehió que té Església de si mateixa en la línia del Vatican II. La reflexió teològica sobre aquests principis tiene que responder a les circumstàncies més actuals, de què many d’unviolence social i bèl·lica molt semblant a la que va viure Llull en el seu temps. A mayor incluyendo seu pensament hi pot ajudar molt.

Es doctor en teología por la Universitat de Friburg de Brisgòvia, seu del Raimundus Lullus Institut. Alemanya es una dels llocs del món sobre més les interesa la figura i l’obra de Llull.

Efectivización. Vaig tenir la sort de treballar a l’stitut de Friburg uns anys, ja molt llunyans, from 1970 to 1975. The institut va ser fundat l’any 1957 i la seva porta principal era i és edició crítica de les obres llatines de Ramon Llull . Fins ara, si han editado 39 tomos. Pero cabe destacar que, en decennis més recientes, también los centros de investigación lul·lística importantes i ben actius arreu del món i la bibliografía sobre Ramon Llull ha crecido exponencialmente, com también la seva presencia en congresos de toda mena.

Als Països Catalans, encara es coneix poc l’obra de Llull en la seva immensitat.

Alguns d’aquests centres a què em referia són a Catalunya. Alguns participa en el Patronat Ramon Llull que a cargo de la edició crítica de les obres de Ramon Llull en català ha publicado en 17 volúmenes. Les publicacions en català d’obres de Llull són nombroses, fins i tot amb adaptacions per a les escoles. En resumen, diria que la difusió és notable. Igualment ho és estudi del seu pensament.

El 21 de noviembre es va fer en Roma el congrés ‘El beat Ramon Llull: el personaje i la seva relació amb Islam’, organizado por el Institut Pontifici d’Estudis Àrabs i d’Islamística de Rome, la AUSP i la Escola Superior d’ Estudios medievales. Saludos hola va a participar. ¿Cómo está Anar?

Debe ser una experiencia muy gratificante para todos los participantes. Hi van ajudar, crec, les circumstàncies de la celebració. En realitat, estava convocada para la anterior, pero la pandèmia va fer que s’ajornés. Mientras, es van editar los textos de les diferents intervencions. De esta forma, es necesario prescindir de la lectura completa del texto para entrar directamente en la discusión. Va ser molt enriquidor per a tots i va inspar nous camins per encaixar el seu pensament en l’actualitat de les relacions amb Islam.

¿En quin moment del procés està la canonització del beat Ramon Llull?

Un procés de canonització, a més de Seguir un procediment establert, també es veu subjecte a circumstàncies molt diversitys, no restrictment processals. El de Llull es veu agreujat por la història mateixa dels processos antecedents de segles passats, por el debate sobre la seva doctrina i for les vicissituds de les interreligioses relacions. Es un proceso complejo. No sabría calificar la situación actual.

Serà el primer doctor laic de l’Església?

For ara, el procés se Seguix amb una finalitat doble; és a dir, declarar la seva santedat i el seu doctorat. En caso de conclusión definitiva, aleshores seria el primer laic doctor de l’Església.

¿Qué significará?

En aquest punt, m’agrada recordar el que deien als seus alumnes els professors medievalals en les primeres classes of theologia. Els recordaven que parte damunt de la fe hi tiene la caridad i el vertader doctor ha d’excel·lir por la caridad abans que pel saber. I això és el que ensenya Ramon Llull one the other vegada en els seus escrits: la primacia de amància, emprant el seu terme original. L’amància, l’amor, la pau és el que necessiten l’Església i el món amb més urgència.