Pueblo Cautivo

Adoramos los pueblos y sus noticias

Barcelona

Llibres ‘versus’ pobresa | Redacción | BARCELONA | Libros

Deu dels dotze barris amb una renda més baixa de Barcelona no tenen cap llibreria. Segons un análisis de dades de l’ACN a partir del director de llibreries de l’Ajuntament, entre las zonas més pobres, només el Raval, i el Besòs i el Maresme en tenen. Las zonas más ricas concentran el 61% de los establecimientos, todas ellas que no cuentan con el 33% de la población de la ciudad. En canvi, 25 dels 73 barris de la capital Catalana no en tenen cap, i 21 d’ells estan per sota de la renda mitjana barcelonina. El Gremi de Llibreters lamenta les dades i, la seva presidenta, Maria Carme Ferrer, creu que la Mancha de llibreries “empobreix molt” el seu entorn. A més, en declaracions a l’ACN, demana a les administracions “posar facilitats” per obrir-ne de noves.

Sobre las causas por la distribución asimétrica, Ferrer expresa que, normalmente, sobre el poder adquistiu és gran, més gent té “formació acadèmica” i “sol ser molt més bona client de llibreria”. Amb tot, deixa clar que sigui quin sigui el poder adquissioniu, «always pot haver-hi lectura» mitjançant, por ejemplo, les biblioteques, a qui ha encoratjat a que «comprin a les llibreries de proximitat».

El Gremi de Llibreters también grabó que, a banda de la renda, otros factores com la «tradició històrica» ​​​​de concentració d’activitat comercial en determinats llocs afectan, així com the added del preu del lloguer en els anys abans de la pandèmia en barris amb especial cerca de immobiliària i hotelera. Segons l’entitat, districtes com l’Eixample han perdut llibreries, pero n’han recuperado recientemente.

En cualquier caso, se muestra a los conscientes que “ha construido” en la ciudad, en el sentido de que la Generalitat y el Ajuntament de la capital a activar subvencions similares a la línia ara activa per ajudar municipis sense llibreries a implantar-ne.

La mitjana de llibreries de Barcelona es de 19,4 por cada 100.000 habitantes, tenint en compte els 322 establiments que consten al directori de l’Ajuntament i les dades de població del padró de 2021. La mitjana disponible de la capital és de 20.956 euros, segons the sin forma del consistori La renda de les llars en Barcelonapublicado en julio de 2021 amb dades de 2018.

Justo la meitat de barris per sobre de la mitjana de Barcelona també es troben per sobre de la mitjana de 19,4 llibreries for each 100.000 habits, tot i que la zona més rica, les Tres Torres, es queda per sota (12, 2). Barris com el Putxet (10), la Bonanova (15,4) o el Poblenou (14,5) también están per sota, i n’hi ha quatre sense cap establiment: la Font d’en Fargues, Vallcarca i Penitents, Vallvidrera , el Tibidabo i les Planes, i la Vall d’Hebron.

La Dreta de l’Eixample (115,7) és el barri de Barcelona amb més densitat de llibreries, Seguit del Gòtic (83,2), la Antiga Esquerra de l’Eixample (67,4), el Raval (51, 3) la Vila de Gràcia ( 47.6).

En total, els 20 dels 73 barris més rics acaparen el 61% de les llibreries de la ciutat (198) pero només compten amb aproximadament un terç de la població (562.541 habitantes).

Nou Barris, un ejemplo

Nou Barris és el segon districte amb menys comerços de venda de llibres (5,2), i amb 8 dels seus 13 barris sense cap. En aquest sentit, Albert Recio, vicepresidente primer de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i veí de Nou Barris, emmarca el context de poques llibreries al seu districte en el fet que «el consum cultural està associat al nivell de renda». “Es normal que un districte amb un levell de rend més baix tingui menys centres de consum cultural”, admet.

En una entrevista a l’ACN, comenta que abans hi havia llibreries al barri que combinaven la venda de llibres amb premsa escrita, but amb la digitalització dels diaris això has perdut pes i has liquidat part dels negocis. En això ha sumat també el impacte de les grans empreses de venda por internet.

Amb tot, considero que la administración i les escoles podenir un papel importante en suplementar este faltante de negocis físics als barris. De fet, creu que l’ministració has de fer an “esforç”, pero no de promoción llibreries sinó para completar la xarxa de biblioteques municipals, que ja s’ha amplifict els darrers anys. “Així, la gent que vol llegir i no té recursos pot anar a la library”, comenta. Por ejemplo, menciona que un equipament que està pendent impulso és el de la library projectada al solar on hi havia la fàbrica La Ideal Plástica Flor, a la Prosperitat.

DEJA UNA RESPUESTA

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *