Jordi Panyella – Barcelona

Un catedrático de lengua catalana de Terrassa va anar divendres a la comissaria de la ciutat a renovar-se el DNI i en va sortir amb dues denúncies a la butxaca. El seu delicte va ser parlar en català als agent i demanar a un d’ells, que la va vexar, que aprengués idiomes. La víctima d’quest nou atac del cos de la Policía Nacional al Català es doña d’origen marroquí amb pasaporte español, i estudis de filología catalana i francesa complementats amb dos màsters.

De l’episodi viscut a la commissaria terrassenca, en queda constancia en un àudio que la mateixa professora va gravar, en què se envió el tracte hostil del policia envers she. Una persona que estuvo en el lloc dels fets ja donó el tratado «humillant i degradant» que la policia va dispensar.

El incidente debe detenerse cuando el profesor estaba destinado en una taula amb un policia que prenia note de les seves dades per fer la renovació del DNI. Aquest agente li va demanar que li parlés en castellà, «perquè som a Espanya», el quan les dona deia «carrer» el agente les contesta: «Com es diu en castellà?» Cuando la situación era más tensa, el agente va rebre una trucada al mòbil, de caire personal, i la va atendre a la vegada que anava introduint les dades al sistema. El profesor va a querer anunciar al agente que cometia un error amb l’adreça del domicili, pero ell, amb el telèfon to the orella, no va parar atenció i va culminar l’operació sense esmenar l’errada.

Amb les dades mal introduïdes, el policia the going say no i podia modificar i que hauria de return another dia to repeat el tràmit, amb el consegüent enrenou que això suposa. Aleshores, el profesor va a otra gestió vinculada al documento conegut con la tarjeta de invitación perquè els seus pares la puguin visitar en Terrassa. La va atendre amb correcció una dona policia, que li va demanar que fes una fotocopia de su pasaporte, fet pel what va haver de sortir fora de la comissaria i, when va looking to return-hi, va topar amb arrogància i les males maneres de otro agente, amb el número 138162, que no la dexava passer perquè no l’entenia en català.

La vejación va arribar al punt que el agente les va fer dir en castellà l’hora que tenia la cita para fer el tràmit de la carte d’invitació, cuando el profesor ja havia les havia dit en català. I va dir en castellà, but també en francès, anglès i àrab.

El pitjor encara havia d’arribar. Cuando la profesora sortia de la commissaria, després de fer els tràmits de la carta, se dirige al agente: «Aprèn català, aprèn idiomes». Aleshores el policia la va retenir pel braç, la va detir i li va imposar dues sancions porque consideró falta de respeto que els hagués demanat que aprenguin la llengua del país.

En la denuncia s’acusa la dona de tener una actitud violenta, de negar-se a la identació i de fugir current quan li van cridar alto. El profesor define la situació viscuda como una «esgarrifosa», advierte que «això no va a Marroc» y acaba denunciando que «hi ha a gran odi cap al català, i si ets estranger encara és pitjor».

El cas de Terrassa es idèntico a la Rosario Palomino que va a la vida en 2009 al comisario que la Comisaría Nacional de Policía tenia en la calle Pare Claret de Barcelona. El caso va arribar a judici amb una primera condena per al policia, que després es va anul·lar.