El programa d’exposicions de la Pedrera para als proxims tres anys vuelve a estar regnat para grans noms dell’arte. Jaume Plensa, Antonio López, Miquel Barceló y Barbara Hepworth son los fitxatges estrella de la institució cultural, que veu esperançada el futur després d’haver-les passat magres els últims dos anys. El descenso de visitantes al monumento de Gaudí, la única fuente de entrada de servicio (no rep cap ajuda pública), va forçar a aturar en sec l’activitat expositiva, retomó los principios de aquest any amb Giorgio Morandi.
Els temps més durs, superats. Las visitas se han recuperado significativamente (se sitúan en el 70% de les xifres prepandèmiques) i el equip de la Fundació Catalunya La Pedrera, que en 2023 celebrará el seu desè aniversari, ha engegat de nou la maquinària per concebre Monster d’high volada . “Pero it some thing hem après de la Covid is a no fer el mateix que fèiem fins ara”, exclama la directora general Marta Lacambra. El equipo ha concebido una estrategia para blindar-se d’altres sotregades unrevistes i to adapt-se a la nova realitat, “que demana col·laborar”.
De una banda, decidió programar en los mejores términos, «no any a any». Yo, del otro, he venido a teixir xarxes d’ajuda mútua amb diversitys entitats, tant internacionals com locals. Pròpiament amb les barcelonines, para aspirar a “expandir” els seus projectes en una constel·lació de seus. Una de les aliances més fortes i estables que ja ha acordado és amb el Liceu, para establecer “un diàleg entre las artes visuales y las artes musicales”, precisa Lacambra.
Aquest fer ja es materialitzarà en la primera de les cinc exposicions of this nova stage, l’unica de totes que no és una monografica. Els camins de l’astracció, 1957-1978, que tendrá lugar el 29 de septiembre d’enguany, leerá els fons del Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca, en un àmbit amplifict d’art català i otro específicoment dedicado a les veus de l’formalisme europeu i l El expresionismo abstracto norteamericano. Algúns dels socios de la aventura seran la Fundació Foto Colectania, que propondrá las seves col·leccions de photography abstracte al servidor de una visita guiada a Perejaume; i la Fundació Suñol, que dirigirá el foco en los paral·lelismes del su fundador, Josep Suñol, i el artista que amb pell de coleccionista va a crear el 1966 el museu de Cuenca, Fernando Zóbel. La Filmoteca, la Biblioteca de Catalunya y la Fundació Tàpies també s’involucraran en aquesta tardor abstracte.
Jaume Plensa agafarà el relleu el 7 de abril de 2023 amb la exposición Poesía de los silencios, comisario de Javier Molins. ¿Otra exposición de Plensa només tres anys després de la del Macba? “No té res a veure. A la Pedrera pondrá el acento en la Plensa de la paraula i de les lletres d’alfabets”, argumentó Marga Viza, directora del área de cultura. El proyecto, avança Viza, será “muy íntimo”, ya que la gran mayoría de los peces serán de formato pequeño. I un bon gros, inèdites.
El tardor de l’any que ve el protagonista será Antonio López, de qui Barcelona no ha acollit mai cap exposició d’entitat. La de la Pedrera resseguerà tota la seva trayectoria, 70 anys plens, en 60 piezas. Sota el comissariat de Violant Porcel, el artista ha comprometido un incloure el quadre que està creant amb amb a view of the Catalan capital of the MNAC. Lent d’execució, és improbable que el tingui acabat, pero així i tot el present en l’estate que el tingui.
En Miquel Barceló, los edificios del paseo de Gràcia el vol abordar des d’un camp que fa molt temps que està orfe d’a grand exposició: la ceràmica. La Pedrera hace anys que persigue el mallorquí, pero la seva atapeïda agenda feia imposible programar res. Ara sí, “les hace mucha ilusión esta propuesta”, prevista para invierno en 2024, asegura Viza. Barceló va a iniciar el seu treball amb el fang el 1995 en Mali, porque el fort vent que bufava al país africà the impedia pintar i dibuixar. La exposición, comisariada por Enrique Juncosa, incluirá també pintures, obres sobre paper i escultures de bronze vinculades per temàtica amb les ceràmiques.
Barbara Hepworth y els seus contemporanis clourà el cicle en la final de 2024. Hepworth es un punto de la renovació de l’escultura Britanica del segle passat. La Pedrera favorecerá els seus assaigs abstractes fets en pedra i els encararà amb peces coetànies de Henry Moore, Constantin Brancusi, Jorge Oteiza, Jean Arp i Louise Bourgeois. La comisaria, Penelope Curtis, va a dirigir la Tate de 2010 a 2015 i sap perfectament quin terreny trepitja.
