Giuseppe Bruscolotti (Sassano, Italia, 1951) fue conegut pels aficionats de los Nàpols amb el sobrenom de Palo’ y Fierro. «Sip, pal de ferro porque era defensa, representaba coacción. M’agradava «, assegura avui qui al seu dia va jugar fins a 16 temporades defendant la samarreta blava al San Paolo i capita d’un equip en què, de sobte, un dia from 1984, going aterrar Diego Armando Maradona for sacsejar el dia a dia d’una ciutat tremendament enamorada del seu equip de futbol i modificar el destí de un equip històricament acomplexat por la hegemonía de los equips del norte. Des d’aleshores, for a Bruscolotti és un habit que li preguntin Almost més for the màgia of 10 que for the seva pròpia experiència, que no és poco, en un equip de la mística del Nàpols.

No el cansa que siempre les pregunte por Diego?

En absoluto. Es un amigo, una figura que això ho genera i s’entén perfectament INTERES que desperta el seu llegat.

¿Cómo fue quan li van comunicar el seva mort?

En casa. En otra ocasión no m’ho hauria cregut, porque en Maradona havien intentat matar ja en tantas ocasiones…, pero em going trucar a persona de confiança i des del primer moment vaig entender que havia passat, que era real.

¿Cuándo va a hablar la última vegada con amb Maradona?

Uns vuit mesos abans del final [evita dir la mort]. Amb Diego in vegades was difícil, simplement no el localitzaves. Siempre anava i venia…, desapareixia. Pero él siempre regresaba. I cada vegada que trepitjava Itàlia ens vèiem. En Roma, en Nàpols…

La seva mort ha elevat encara més la seva figure entre els napolitans?

No se si encara era una posibilidad que la figura de Maradona creixés dins dels sentiments de la gent de Nàpols, porque ja en vida generó un vincle molt fort i els reconeixements eren evidencias: estàtues, pintades, referències per tot arreu. Pero el que sí que tinc clar ès que la seva mort no és el punt final de res, es una història que continúa hasta las calles de esta ciutat.

¿Cómo se explica, a modo de ejemplo, que el actual capitán del Nàpols, Lorenzo Insigne, sea nascut el 1991 i que no va viure l’etapa de Maradona, el port tatuat a la cama?

En el cas de Lorenzo hi has the afegit que va tenir l’oportunitat de conèixer-lo personalment, but the reality is that tots els nens de Nàpols, the hagin vist jugar or no, know perfectment qui és Maradona perquè és present of form permanent a totes les cases de la ciutat. A vegades vaig pel carrer i hi ha nens que em recorden coses que ni jo recordava després de tants anys.

¿Té alguna anécdota que expliqui qui és Maradona?

És difícil amb un único episodio. Pero sí que em quedo amb el fet que was alguna cosa més que un futbolista, que la seva grandea lo tradujo también a sector social. Durant tants anys here va ajudar moltíssima gent, i és cert que també va tenir alguns problemes, but va ser un ambaixador incomparable per a una ciutat com thisesta.

¿Fue fácil?

No, de cap manera. Des del primer moment en què va posar un peu a Nàpols, va ser a person amb la llibertat coartada perquè allà on trepitjava hi havia gent que aclamava. Crec que hi havia moment en què ell hauria prefirió algo diferente, pero al mateix temps tenia una capacidad impresionante para asumir que tota aquella gent volia el millor for a ell i always going to hold a vincle molt especial amb el poble.

¿Fue senzill ser jugador del Nàpols para ti? Se sol dir que és una ciudad excesivamente apasionada…

Mucho tiempo pasó mucho tiempo en el mateix temps. Pero es un ambient que et fa feel millor del que potser ets. Fins i tot a un futbolista mediocre la afición del Nàpols el le hace sentir un dels millors. Després hola tiene la otra cara de la moneda, que és cert que tens la gent molt a sobre, pero és a positive sensació.

La passó és la mateixa ara que fa treinta anys?

Entre los napolitanos siempre hi és perquè son gent extremadament vinculados al seu equip de futbol, ​​pero no si si ès tan strong com in our era, en què tot was impresionante.

Vostè va viure el primer títol de lliga del Nàpols, the any 1988…

Debería ser una bogeria. Més de sis dècades d’espera des de la fundació of the club, gent que ho havia somiat tota la vida, but Maradona ens va canviar l’estate d’ànim i només recordo la ciutat tenyida absolutament de blau. No hi havia cap racó de Nàpols sense una referència a equip.

¿Considera que aquella victoria va a ser más que futbol, ​​por la dicotomía norte-sur que tiene en Italia?

Era un factor que estaba muy presente en la empresa i també entre els futbolistes, constancia. I de fet, crec que és un escenariori que encara avui és real. Em sembla que es una disputa social que será muy difícil de suprimir en Italia.

En Nàpols de Spalletti li veu cara de campió?

Speaking of an equip campoó em sembla prematur El que sí que crec és que és un equip amb bons futbolistes i amb un esperit d’equip que és evidente. Creuen en les idees de l’entrenador i és un equip segur defensivament i que competeix molt bé. I, a més, s’ha de reconèixer que ho estan fent en una situació complicada, amb la pandèmia, amb lesions, amb alguns futbolistes que han estat a la copa d’Àfrica. Veurem quin és el Sostre de equip, pero és veritat que transmet bona tune.

¿Es un buen momento para pensar en eliminar al Barça?

És evidente que no és el Barça en què jugaven Xavi, Iniesta i Messi, sin embargo, més enllà del present, en aquestes eliminatòries europees el pes de la història i dels equips hi és always present i fa que juguis amb una tensió different. Serà a eliminatòria en què el Nàpols haurà de lluitar moltíssim.

¿Li agraden les comparacions entre Maradona i Messi?

No m’agraden les comparacions en general perquè cada jugador té les seves característiques i la seva way of fer. Parlem de dos campions en majúscules i no té gaire sentit anardient que un era millor o que l’altre era pitjor. No em parece necesario.