El primer secretario del PSC, Salvador Illa, garantizó que el PSC le dará un compromiso «explícito» y el català ha asegurado que la forma estará activa en la búsqueda de consensos. En la cloenda de les ‘Jornades per renovar el consens lingüístic a Catalunya’, reivindica el compromís Catalanista del PSC, també amb visió Europeanista i reconeixent que el castellà és «també» llengua pròpia de Catalunya. Reivindica que la defensa de la Català «no ha de ser atacar el castellà» i permetre també, que tothom que ho vulgui, es pugui desenvolupar en castellà. En tot cas, has afirmat que ni immobilisme ni sortir de l’estate de dret són solució a la situació actual, al temps que ha reclamat despolititzar-la.

El socialista tiene argumentos críticos como el «això no és toca» porque ha afirmado que tant la realitat com les percepcions subjetivas han canviat. Ha afegit que el millor hagués estat que no hi hagut judicialització sobre el tema, sin embargo, ha considerado que seria un error negar que ha estat així. Segons ell, s’haurien de trobar camins “amb intel·ligència” amb l’objectiu d’assolir un consens. A més, ha dit que la millor defensa del català es “desvincular-lo” de cualquier apostata política o absoliment de sostres institucionals.

Siguiendo el títol de les jornades, Illa ha reivindicado que s’ha de buscar un consenso social porque el català tiene de ser de tots: «Pensem el que pensem i tinguem el projecte polític que tinguem». Pues en Illa, les jornades han estat molt simbòliques i han de servir com a exemple de “passes modestes” for trobar el camí de sortida a la situació actual. Puso como ejemplo la participación en una mateixa taula de debate de la exconsellera Irene Rigau, el presidente de la Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa; o la presencia de miembros de Òmnium.

El socialista ha reconocido que es un tema complejo, inflamable y muy manipulable, pero a la vegada “esencial”. Ha afegit que, fins fa relativament poc, les coses han anat entre prou bé i molt bé pel que fa a l’assoliment del català. Sin embargo, ha señalado que otra cosa es l’ús social que se’n fa actualment. Sin embargo, consideró que els darrers anys «no han ajudat» i també consideró que hauria calgut «fer més» por parte de l’ministració.

For últim, ha demanat que els temes pedagògics es deixin pels pedagogs i for això ha defensat despolititzar la qüestió. Malgrat tot, ha dicho que la política que se’n faci sobre el tema hauria de ser d’acord i no de confrontació, de respecte, de serenitat i constructiva. “Segur que hi guanya Catalunya i el català si fem aquest tipus d’exercicis”, manifiesta.