Pueblo Cautivo

Adoramos los pueblos y sus noticias

Barcelona

Fosca alegría de vivir | J. Bordes | BARCELONA | Artes escénicas

Tamara Rojo: «Dar un contexto diferente a la coreografía de ‘Giselle’ allibera»

De Gomar confía que el nou Liceu Mar posibilidades a quart títol de dansa per temporada

Akram Khan va a estudiar con la bailarina Tamara Rojo cada relación de personajes, escena a escena, de la clásica Giselle para la producción de l’Englis National Ballet (ENB). Aquest títol, celebrat a la majoria de teatres internacionals, realizará una breve estada en el Liceu des d’avui i fins dissabte amb cinc úniques sessions. Sí, la mirada dels personajes s’ha actualizado, también s’ha modificado la partitura original de Adolphe Adam i s’ha reversión a la escenografía i el vestuari amb Tim Yip (colaborador habitual del cineasta Ang Lee). Hi ha the joy de viure, de cantar i de ballar de Giselle, la protagonista, pero contrasta amb un dúo final que ja no és d’amor, sinó un verdadero duelo que impossibilitarà romàntic love. Rojo, director artístico de la ENB, hará que el protagonista del papel avance en la función de dissabte a la tarda, para alternar en la interpretación del personaje amb les ballarines Erina Takahashi y Fernanda Oliveira. Será pràcticament el seu comiat de esta compañía, ja que el curs vinent asumirá la dirección del Ballet de San Francisco. El director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar ja ha abierto la puerta para poder programar la companyia americana en pròximes temporades.

Giselle (recientemente se n’ha pogut veure otra agosarada versió al Mercat de les Flors, amb la companyia Kor’sia, en què feien desaparèixer Giselle des del minut 2 de l’escena) és una peça de 1833 i se situa en un poble d ‘alta muntanya, en Alemanya. El choreògraf i ballarí britànic Akram Khan ha incorporado los arrels familiares de Bangladesh a la seva dansa contemporània. En la seva Giselle es deixa impregnar de la globalització i les desigualtats socials i del món laboral for refer les jerarquies del conte original. Aquella Alemanya romàntica es transforma en un espai indeterminat que es ballen en canyes de bambú, “una de les imatges icòniques” de esta coreografía, avisa De Gomar. La temporada prevista inicialmente va a tener de prorrogar una consecuencia dels tancaments dels teatres durante la pandemia.

Khan entra en la seva carrera coreográfica en Les Ballets de C de la B de d’Alain Platel, en també treballarien also ballarins com ara Sidi Larbi Cherkaoui. Va ser en aquest conjunt que van reivindicar repertorios romàntic en les creacions contemporànies, un elemento escènic artístic que fue transformando durante el muntage i també una fuerte mirada social.

Allá Giselle de l’English National Ballet ha estat premiada arreu. No va tenir la mateixa sort en el Teatro Real, admet Rojo. Pero siguió dient ahir en roda de premsa que tots els coreògrafs trencadors, «com Nureíev» (entre molts also que va citar), han rebut alguna esbroncada en la seva carrera: «El público té dret a expressar el que sent». En tot cas, ella reivindica aquestes revisions que, respectant la teacnica i la tradició, aportan una reflexió sobre el veritable significat de Giselle avui dia: “Donar-li un context different allibera”, dijo la bailarina.

Només tres títols, por ara

El director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar admetia ahir que la programació del Liceu és forçosament «eclèctica», perquè es veu amb el compromís de programar un tipus de dansa (amb orquestra en directe i amb a cos de ball gran) que només es pot oferir en esta sala de Barcelona. De Gomar celebra que hi hagi companyies que s’atreveixin a revisitar les corografies dels ballets clàssics, com aquesta Giselle o el Coppel.ia de la temporada vinent, en càrrec de Les Ballets de Monte-Carlo. No son gaire habituales, lamenta, aquestes translacions, que sí que fan de manera normalitzada muchos directores d’escena amb les òperes del repertori classic. La línia del Liceu, des que De Gomar ha asumido la dirección artística, la está convirtiendo en un centro de arte que dirija diálogos entre los espectadores del segle XXI. Para això aquestes revisions contemporànies permeten “no només reconèixer-les, sinó també conèixer de nou” el arte de encontrar otro significado que interpel·li amb més consistència. De Gomar también lamenta que hi tinguin cabuda només tres títols per temporada i confia que esperóda segona sala (a partir de 2027 en Liceu Mar) pugui permetre disposar de més fechas para programar un quart títol cada temporada Tamara Rojo se envió una ballarina preferencial que ha pogut actuar molt més enllà del que podia imaginar. També celebra poder investigar varias coreografías hasta el punto de que la prioridad será la dirección artística del San Francisco Ballet. Percep la feblesa de la dansa a l’Estat espanyol, on ja han deixat d’existir les companyies de primers ballarins com Nacho Duarto, Ángel Corella i ella mateixa. Creu que el camí per refer un futuro prometedor als joves que ara tenen complicat promocionar i professionalitzar-se a casa seva, és comptar amb un support a llarg termini de les administracions amb independència artística, «que no és veí condicionat a cap support electoral, ideología o tipus d’obra».

DEJA UNA RESPUESTA

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *