Pueblo Cautivo

Adoramos los pueblos y sus noticias

Barcelona

El sueño de la revolta | Jordi Panyella | barcelona | Política

Passen tres minuts de migdia of 29 de gener of 2021.En Jordi Cuixart encara no fa dos horas que ha pasado el último reixat de la presó de Lledoners, en el Bages. Un cotxe lo recogió para traerlo a Barcelona a toda velocidad. Tiene una pequeña pausa para canviar-se de roba i de Seguida s’ha llançat al carrer. Destinació, la plaça del Rei, on the espera la gent d’Òmnium i un grup de represaliats polítics amb els quals ha de fer un acte. Hi arriba a grans gambades, aixecant aplaudiments, i ell respon alçant el braç dret, fent un ostentós senyal de victòria amb dos dits de la mà. És la viva representació de la força i la determinació. Alça les celles, obre els ulls, i dins la mascareta riu, no es veu, pero riu. Es el somriure abassegador de la revolta independentista, un somriure i una energía que la duración de la toma tiene aconseguir esborrar.

Aquest és Jordi Cuixart i Navarro. El gest, l’escena, energia, tot plegat descriu a la perfecció la manera de ser, i de viure, de l’home que ha portat Òmnium Cultural fins a un nivell de support popular mai imaginat fins fa pocs anys, l ‘home que amb el seu activisme i compromís polític ha contribuido a acercar el país fins a les portes del somni de la independència.

Han pasado tantes coses des de 2015, que sembla muda llunyana la fecha en què Cuixart va a asumir la presidència d’Òmnium. I ara plega, i tot ha estat molt intens, i també molt ràpid. Marxa l’home a qui molts sectores del independentismo han identat com un líder polític, una opció que ell mateix va desestimar ser quan, poc després d’entrar a la presó, li van demanar d’encapçalar a candidatura unificada, amb Jordi Sanchez. Va dire que no, que ell es devia a Òmnium.

El compromís de Jordi Cuixart és i siempre ha estat el compromís amb Òmnium Cultural, que vol dir el compromís amb la cultura del país i la seva societat, des d’un punt de vista transversal. “Les lluites compartides” són les who always has defendt Cuixart, des del respecte i la mà extended. És la seva manera de ser, la d’un demòcrata que respeta la diferència, for difícil d’acceptar que aquesta sigui. For això Cuixart va fer una abraçada a Miquel Iceta, quan va coincidir en acte de prese de posesion del presidente Pere Aragonès, i pel mateix motiu va defensar the Alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, quan va ser xiulada després que pronunciés el pregó de la fiesta mayor de Gràcia.

Per aquesta transversalitat, i aquest compromís amb tantes lluites, és fàcil de pensar que a Cuixart li han dolgut els atacs rebuts per aquestes actuacions de caire personal, or la crítica que va llançar el raper Valtònyc quan, a través de Twitter, va dir que no havia sentit el support d’Òmnium. Estar expuesto constantemente al judici de les xarxes socials no és fàcil i, a vegades, algunes sentències fan mal. Cuixart està dolgut, sí, ressentit no. El seva es una manera de viure contra el ressentiment, perquè, tal com diu ell mateix, des d’aquest estat d’ànim no es pot construir res. Es la positivitat en estat pur. El sumar siempre i el no quedarse nunca.

És per aquesta way de ser que a Cuixart també dolgut them la falta d’unitat de independentisme. Òmnium no és neutral en el debat polític, pero sí que ha jugado un elemento aglutinador, que Cuixart va a intentar dur a terme always dins i fora de la presó. Una buena muestra de això és acte organitzat en Elna el 16 de julio de l’any passat on va reunir el govern Puigdemont amb el de Pere Aragonès.

En Els seus sis anys al capdavant de la primera entidad cultural del país, Jordi Cuixart tiene anat de la unitat a la unitat. El seu discurs no s’ha mogut ni un centímetro de l’exigència als partits polítics de caminar plegats en l’objectiu sobiranista. El 19 de diciembre de 2015, cuando va a tomar posesión, el adjetivo unitat és el que va omplir los titulares de les notícies que es van escriure sobre aquell acte. I unitat, unitat i unitat és la paraula that has anat repetit en els últims actes públics.

Hola ha més elementos de decepción para un Jordi Cuixart. El 3 d’octubre del 2017 n’és un, i no pas per la answer de la gent, que va omplir els carrers en un vaga general never seen in Catalunya, sinó perquè està convençut que the energy que es va generar aquell dia hauria pogut ser aprofitada políticament for fer un pas endavantdefiniu en el procés independentista.

Cuixart es casa de passos ferms i segurs. De jove va fer molto muntanya, i l’excursionisme és una lliçó de vida constant, que insufla a temperament de resistència i ensenya a plantar cara a les adversitats. El compromís de Cuixart amb les cause nobles arrenca de ben jove, quan es va a declarar insubmís al servei militar o va a participar en els comitès de solidaritat amb els patriotes catalans. This way of fer va estar a punt de capgirar-se quan Cuixart va enterar a la presó. Les primeres setmanes ho va passar molt malament. Ell mateix explica que no va ser fins després de la festivitat de Reis que va fer un tomb, i va a enfocar el captiveri de otra manera. Debería convertir el presó en arma de lluita i es va fer ferm en el convenciment que Siria envió al presidente d’Òmnium fins que els socis ho volguessin, no quan l’Estat l’empenyés fer-ho.

Los empresarios propietarios de Aranow están de vuelta para dedicarse a la seva activitat profesional al ciento por ciento. Atrás también la plena dedicació a un ámbito del que nunca ha marxado, el de la familia, que no només ha mimat tant com ha pogut durant el captiveri, hasta que se ensancha amb otro relleno.

El presidente de Òmnium fins ahir deixa una institució a mans d’un home que se considera el relleu natural, una entidad acostumada a treballar al rhythme trepidant de “gas, gas”, que semper diu Cuixart, sanejada i independent.

DEJA UNA RESPUESTA

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.