La meitat de les 110 estacions de la Xarxa d’estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), amb més de vint anys de dades, ha igualat or superat el juliol més càlid, fonamentalment a les comarques del nord , en el Pirineu, Prepirineu i massís del Montseny. Les anomalies positives de temperature han estat per sobre dels quatre graus a gran parte de la meitat nord del país, relacionades amb la persistencia del calor i no tant amb els registres màxims absolits. En general, el juliol d’enguany ha estat entre els tres més càlids mesurats en Catalunya, juntament amb el de 2015 i el de 2006.

Entre los días 11 y 25 de julio se va a producir una de les onades de calor més persistentes mesurades a Catalunya amb més de dues setmanes de calor superior to la normal en plena canícula. La persistencia de la masa de aire càlid provinent of northern Africa que va dominar la península Ibèrica durant més de dues setmanes, arribant en alguns moment fins i tot a les Illes britàniques, és la causa d’un dels períodes més llargs de calor Sostinguda que ha viscut Catalunya en els darrers anys.

Hi va haver 17 estacions de la XEMA que superan los 8 o más dies el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) for heat. Destaca Tírvia (Pallars Soberà) con 12 superaciones, de les quals 9 de Seguides, així com Sort (Pallars Soberà), Orís (Osona) i Gisclareny (Berguedà) con 10 dies. En el otro extremo, alguns punts del litoral i de la vall de l’Ebre no van arribar a absolir el seu llindar de perill for heat. Malgrat l’excepcionalitat de la durada de l’episodi, es van over pocs rècords de temperature màxima.

Afegit a les temperaturas, el juliol també va ser un mes sec o molt sec al terç nord, litoral Central, Delta de l’Ebre i punts del Prelitoral sud. A la depresión Central, en el macizo del Port, el litoral del Garraf i el Baix Penedès va ser un mes plujós o molt plujós.