Unes cròniques literàries i dues novel·les coincidenixen en el mercat ia oferir algun aspecte del Japó més tradicional.
Cuando la scriptora i escultora Núria G. Caldés va con el arte jomóndebe pensarse “jo també soc de fang” i, després, “jo també vull ser un dogu«, Unes cifras que» protegeixen l’existència perquè flueixi semper, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida «. I va decide emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets del jomónel estil escultòric tradicional nipó d’entre el 14.500 i el 300 a.
El mestre Ifurai, continuador de arte ancestral, li va a evidenciar que tots els objectes, animals i persones són igual d’amore. En aquell racó de món, de natura exuberant, Caldés es va dedicar a aprendre com treballar el fang. Jo també soc de fang (Saldonar) és una crònica literària i vital, una inmersa en el Japó dell’arte jomónque ens recorda que tot és vida.
A japonès a la Garrotxa
Carles Batlle, a la novel·la La doble vida de Okita Sõji (Columna), narra la història d’amor imposible entre Blanca, la jove cunyada del pretendiente carlí a la corona d’Espanya, la Okita Sõji, l’últim bushi de la guardia del shogun, que es refugio a prop de Perpinyà. Ell los hará de mestre d’Egrima. La princesa i el samurai es mouran por les aspres terres de la Garrotxa de finales del segle XIX to enfrontar-se als seus respectius destins.
“Tots dos personajes son històrics –explica Batlle–. Coneixia la presencia de Donya Blanca a la Garrotxa després d’anys de trescar for the muntanya i d’ensopegar amb referències de les seves estades en rectories i cases pairals. A Okita Sõji el vaig conèixer Arran de la investigació que tuvo como objetivo documentar la aventura de Català Eugeni Collache al Japó, durante la guerra de Boshin último samurái). Yo és Collache aquí trae la gorra de Okita a nuestra casa”.
Més enllà dels fets històrics i la història d’amor, Batlle planteja «un xoc decultures, de donde se deriva a reflexió, a través de la vivència (les diversitys situacions de la novel·la), sobre el sentit de l’existència , sobre el deure amb els also, the amistat, the honor i l’amor»:» Podem parlar d’una novel·la de conversió or desvetllament per part dels personatges «.
David B. Gil va tenir molt d’èxit amb el seu debut, la novel·la El guerrero en la sombra del cerezoen que oferia a suspenso ambiente en el Japó feudal. Ara, presenta la seva cuarta obra, Forjada en la tormenta (Suma).
A Asaemon Hikura, mestre rastrejador, li encarreguen que investigui la desaparició –atribuïda to a sobrenatural criatura– de cinc noies joves d’un llogaret. En Hikura la compañía será Yumiko, una jove caçadora local que seguirá a los confiados. A la mateixa regió viu la Nanami, filla d’un forjador de katanes que manté una relació amb un samurai, anant en contra de la voluntat dels pares. El seu conflicte acabará relacionat amb el de les noies desaparegudes.
“Quan vaig enllestir Ocho millones de dioses tenia claro que la següent novel·la no passaria al Japó”, confiesa Gil, pero el atzar i la pasó pel Japó feudal van dir-hi la seva. “Documentant-me for another theme vaig descobrir Kunishige Ogen (1733-1808), la única forjadora de katanes de la qual es té constància. Òrfena de pare, va heretar la feina per treure endavant la família, desafiant un món masclista. ¿Quién es capaz de resistirse a un personaje així?
