«Camino ha de quedar a les històries com el gran cineasta de la Guerra Civil», de Riambau
Bernat Salva – Barcelona
“Jaime Camino es uno de los referentes ineludibles i ha de quedar a les històries como el gran cineasta de la Guerra Civil. La filmografía de La meitat de la seva se centra en Aquest període i va fer aportacions molt interestsants a diferents èpoques. Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, historiador cinematogràfic i amic personal del director fins a la seva mort, subratlla aquest vessant de la carrera de Jaime Camino (1936-2015), amb títols com españa otra vez, La vieja memoria, Els nens de Rusia, Invernadero de el llarg… “Ell va néixer el 1936, i per tant, els records de Les llargues vacances de 36 no són els seus records, els hi va explicar la seva mare d’altres nens”, comenta Riambau.
Teo Camino, el fill del cineasta, va dipositar la seva documentació a arxiu de la Filmoteca, que ara les dedica fins al 23 d’octubre l’exposició Jaime Camino. No tan de pressa!
a la seu del Raval, las algunes proyecciones. La exposición té “un doble origen”, explica Esteve Riambau a aquest diari. Por un lado, el material de Jaime Camino depositado en la Filmoteca. “Of another band, és un guió que vam escriure el Jaime Camino i jo el 2007. Jo acabava d’escriure un llibre sobre la seva obra, ens coneixíem de feia molt de temps. En acabar el llibre, al Jaime li va agradar molt i em va proposar treballar junts. Em va proposar fer un guió autobiogràfic de com ell mateix s’havia reflectit en les pel·lícules. «
La pel·lícula no es va arribar a fer. “En 2012 vamos a inaugurar la nova seu de la Filmoteca –registra Esteve Riambau–. Jaime Camino va a ser padrino de la inauguración, para ir a una exposición sobre la Guerra Civil i el cinema en què ell tenia protagonisme, i el 2015 va morir. Poc després, el seu fill Teo va donado a la Filmoteca tot el fons documental del seu pare».
El 90% de la exposición prové d’quest fons (fotos, guiones, materiales de treball…). El pròleg de la Mostra está inspirado en una escena de la pel·lícula Llums y ombres. “Es el nen, Jaime, d’esquena, mirant Las meninas i entrante dins el quadre, que és el que tots hem volgut fer alguna vegada”, explica Riambau, que también és el comissari de l’exposició. «Representa el nen Jaime Camino que entra al seu univers.»
La exposició està dissenyada en sis àmbits representatius de la filmografía del Camino: la Guerra Civil española, la infantesa, la música, els feliços seixanta, la dificultadt d’estimar i la mort. Hi has cartells de les pel·lícules, fotografias de rodatge, textos de Jaime Camino i un curtmetratge deu minuts a cada àmbit, que es projecta en una pantalla. Aquests curts han estat escrits i dirigits per Esteve Riambau i inclouen escenes de pel·lícules, imatges actuals de localitzacions, extractes d’entrevistes, fragments de textos de Jaime llegits pel seu fill Teo… El títol de l’exposició, Jaime Camino. No tan de pressa!, recordó un episodio dramático de la seva biografía: «Es la frase que va a decir la mirada de Jaime Camino a l’ambulància després que, cuando estaba dinant, un tendal va a ser amb el vent i a pal li va donar un policía en el cap.» El director de la Filmoteca destaca la riquesa de arxiu de Jaime Camino que tenen dicho: «Hola ha un material tan rico que la feina va ser triar i donar-li form».
