Pueblo Cautivo

Adoramos los pueblos y sus noticias

Barcelona

El 47% de las persones siente llar en Barcelona hace más de dos anys que viu al carrer | ACN | barcelona | Compañía

El 47% de las persones sense llar en Barcelona hace més de dos anys que viu al carrer. Segons el darrer recompte de la Fundació Arrels – amb dades of 2021 – hi ha més d’un miler de persones dormint cada nit als carrers de la ciutat, una xifra que l’entitat titlla «de mínims», tenint en compte que hi ha persones que s’amaguen perquè no se senten segures. De fet, segons Arrels, el nombre de persones que dormen al ras no ha baixat en els darrers tres anys, i si es compara amb la xifra de 658 persones que es van localitzar en el primer recompte que es va fer a la capital Catalana l ‘any 2008, el nombre ha crecido un 62% en els darrers tretze anys.

Por otro lado, el sensellarisme también incluye otras situaciones, como les de qui pernocta en albergs, pisos massificats, assentaments, pensions, institucions temporals, refugis o cases de familiars i amics. Així, 2.808 personas dormidas en recursos públicos y privados de la ciutat segons dades de la XAPSLL. A més, segons dades municipals, 865 persones viuen en assentaments informals i locals amb dinàmica d’assentament. En conclusión, a Barcelona hi hauria unes 4.737 persones sense llar, enfront de les 4.200 persones comptabilitzades un any abans.

Segons el darrer recompte de la fundació, el 91% de les people que viuen al carrer són homes i el 7% dones, al voltant dels 43 anys. 7 de cada 10 persones són migrades i porten uns 4 anys i 8 meses de mitjana en esta situación. La gran majoria no tenen feina ni ingressos estables i gairebé tres quartes parts de les persones preguntades for Arrels no tenien cap tipus d’ingrés. Només una cuarta parte afirma que cobra alguna cosa regularment, que pot ser algún tipus de prestació social or pensació.

La fundació sosté que també hi tiene aquí arriba a this situació després de patir a traumàtica experience, com ara abusos sexuales, or maltractament físic or psychicològic. He firmado el 14% de las persones inquestades, amb un porcentaje que sube al 19% en el caso de las dones i al 30% entre las persones de 26 a 35 anys.

Un col·lectiu vulnerable a la muda

En relació amb anys anteriors, Arrels ha identificado una lleugera tendència a alça del nombre de persones amb grau de vulnerabilitat alta, que ja son más del 20% del total. Tal com explicat l’entitat, viure en aquestes condicions té una relació directa amb tenir un deteriorment més greu, amb els consegüents problemes per a la salut, i els risos de patir violència física i verbal, que formen part del dia a dia de les persones sense llar.

De fet, un 43% de las personas entrevistadas tenien algun problema de salud, un 26% de les alguna malaltia crònica de fetge, ronyons, cor, estomac o pulmons. També ha notado un aumento en el número de personas que expresan problemas de salud mental, concretamente un 18% (el doble que al 2019 i el quàdruple que el 2016). En més, el 40% de las personas que viuen al carrer han visitado els serveis mèdics d’urgències en els darrers sis mesos.

Por último, un 15% no puede cobrar las necesidades básicas, que tienen que ver con la higiene, la alimentación y trobar un lloc para guardar las pertenencias, entre otros. Por otro lado, 4 de cada 10 personas que viuen al carrer no han estado ateses per cap treballador social en el darrer mig any.

Eixample i la Ciutat Vella, els districtes amb més gent dormint al carrer

Recollint el darrer anàlisi, presentado en l’forme d’Arrels, els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc sumen el 80% de les més de mil persones que viuen al carrer a la ciutat de Barcelona. Una propció que – segons Arrels – no té una relació directa amb el nombre de recursos i equipaments públics i privats que hi a la ciutat per atendre les persones sense llar.

Entre las medidas inmediatas que proponen la fundació per pal·liar la situació hi ha la d’obrir espais petits a cada barri perquè centenars de persones deixin de dormir al carrer, enfortir els equips de carrer, obrir més espais diürns i atendre les necessitats bàsiques des de tots els barris, create equips de salut orgànica que visitin les persones al carrer, així com més coordinació i formació dels cossos polices.

DEJA UNA RESPUESTA

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *