Pueblo Cautivo

Adoramos los pueblos y sus noticias

Barcelona

Buscando el alma científica | Lluís Llort | barcelona | Libros

«Feia temps que volia explorar aquesta connexió entre ciència iphilosophy»

«El que ens fa humanes es pot resumir amb un concepte: l’ànima», afirma Salvador Macip

Salvador Macip (Blanes, 1970) es una casa siempre actiu, físicament i mentalment. És metge, investigador i escriptor i els darrers dos anys if he seen it full with the mitjans of communicació parlant sobre la pandèmia. Nunca diu que no.

A banda de les activitats professionales com a científic i com a university teacher, els darrers dos anys també has estat escrivint a un rhythme més pausat del que acostuma, i es not, un assaig molt ajustat, rigorós i enriquidor: ¿Qué es fa humanos? Publicat para Arcadia.

Macip propone analizar la condició humana a través de que anomena “biohumanisme racionalista”, an eina que ens has de permetre transgredir el determinisme biològic para cumplir una vida en societat digna i justa.

“Antoni Munné, editor de Arcàdia, em va temptar, durante una fiesta de Sant Jordi, a fer algun llibre plegats. Feia temps que volia explorar esta connexió entre ciència i filosofía, i em va sembla bona idea fer-ho amb d’editors expertos en el tema del pensamiento”, explica el autor sobre el origen del proyecto, que no va a quedar en una il ·lusió deambula entre copes i canapès.

Macip colabora con diversos mitjans escrits, actividad que les dio un rodatge de temàtiques i de registre a l’hora de parlar-ne. “Fa més d’una dècada que escric un artículo mensual en què intenta reflexionar sobre el impacto social de nous avenços científics. M’ha servit de banc de probes para desenvolupar les teories que constituyen la base del texto. Estirant el fil d’una dotzena d’articles m’anaven sortit molts més temes, i així vaig deixar que el llibre s’anés ramificant lliurement cap a on les idees el portaven.

El impuesto se divide en cinc apartats: ¿Què ens fa human ?, La consciència, La intel·ligència, La dimensió social la El futur de la humanitat / La humanitat del futur. Cada apartat està subdividit en later, amb conceptes com ara genètica, evolutionary escala, violència, Déu i, entre d’altres, qüestionar la democràcia com a millor mode d’organització social…

Com és habitual amb this mena de textos, los diferentes artículos interrelacionados estan soportados en rigoroses las abundantes notas a peu de pàgina. “¡Hola tiene 242 notas! Moltes més que pàgines”, comenta Rialler. Tot plegat demuestra que Macip no s’ha assegut a filosofarha documentado muchas ideas contrastadas de muchas variaciones tipográficas… «És un llibre curt, sin embargo, paradoxalment, és el que me costat més d’escriure, tant pel temps de documentació com per les reflexions que m ‘has obligat un fer.»

“Vaig començar amb la pregunta que em va semblar més important i vaig deixar que les respostes s’anessin formant, a partir de les fonts i de les meves consideracions. No volia tallar cap cap branch of the arbre que anava creixent, for això vaig fer servir les notes a peu de plana, for desenvolupar temes secundaris or complementa els principals sense interrumpes the línia de pensament central”, argumenta Salvador Macip.

El llibre el clouen unes pràctiques consideraciones finales, com a resum, ja no dels temes, sinó del concepte general del llibre, la defensa de la ciència i del “biohumanisme racionalista”. “La clau del llibre era poder presentar esta esta eina, que és la barreja d’empirisme i racionalisme, i demuestro que pots reflexionar sobre temes filosòfics a partir de dades científiques. Sí no enderroquem les barreres between ciència i humanisme mai no podrem respondre to les grans preguntes. La comunicación tiene de fluir en tots dos sentits».

I què ens fa humanos? “El que ens fa humanes es pot resumir amb un concepte: el alma. La religión le asigna un origen diví, pero la ciència té l’obligació de buscar-hi el substrat físic. El alma está en nuestro cerebro, pero ¿cuál es el defineix? Consciència, intel·ligència i a peculiar estructura social son trets característics dels human, i són els que exploro en el llibre, but tenen molts punts de contacte amb les d’altres animals. La separació no és tan clara, per això una de les tesis del llibre és que, per entender què som els human i construir millors societats, primer hem de saber d’on venim i acceptar que som animals. Això ens condiciona, pero saber-ho ens permet buscar maneres d’escapar de la gàbia on ens vol retenir our biology. Ì cal mirar cap al futur i intent predir cap on evolucionem, perquè the ciència canviar en les ownes dècades com definim la humanitat ”, conclou.

DEJA UNA RESPUESTA

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.