Pueblo Cautivo

Adoramos los pueblos y sus noticias

Barcelona

Aragonès se retira a la CUP que acusi de vendre’s la llengua | Jordi Alemany | BARCELONA | Política

BARCELONA

«Nosaltres no ens venem la llengua». Fins a tres vegades ho va a repetir el presidente de la Generalitat, Pere Aragonès, durante el sexo de control en el Parlament en el torn de rèplica a la presidenta del grupo parlamentario de la CUP, Dolors Sabater. Aquesta li havia demanat que se retira sin la propuesta de acuerdo para modificar la llei de política lingüística entre els grups de govern (ERC i JxCat), el PSC i En Comú Podem (ECP) que s’ha de debatre en la sessió del 28 d ‘abril i treballés “por un consens autèntic”.

La formación anticapitalista li va censurar que donés «rang de llei a aquesta Catalanofòbica de l’Espanyolisme que han encarnat el senyor Wert», el PP, Cs, Vox «i ara el PSC», adoptant «el marc legal of 25%» en castellà, i va alertar que pot suposar “un pas enrere irreversible, amb conseqüències que són molt greus tant en clau national com en clau social”, va reblar Sabater. Para la CUP, es posible aumentar la segregación lingüística y la segregación escolar, por aquest motiu, va defender que la immersió és «a consens de country i a model pedagògic internacional». I és here on va lamentar: “Vostès ara es venen la llengua”, i va fer enutjar el president.

Aragonès li va retreure que podia aceptar discrepàncies, critica las opiniones divergentes, sin embargo que nunca els diria que es venien la llengua, afirmació que de sortida do que sigui «imposible acuerdo». Aragonès va reiterar que el punt de partida havia de ser el model actual amb un ampli consens que faci que la llengua no sigui només “dels independentistes”, reforçant el català, que està “en situació de més debilitat”. El president va defender que les mesures hauran de donar seguretat jurídica als docents i que no siguin «anul·lades al cap de dos dies», i va sentenciar: «O ho regulem nosaltres o ho regularan els tribunals.»

Amb un concís «sí» debe reafirmar otra vegada el presidente el seu apoyó a la continuïtat de Josep Gonzàlez-Cambray como conseller d’Educació. The presidenta dels comuns, Jéssica Albiach, li ho va demanar –també ho will avui la CUP, amb petició de reprovació– després d’exposar que des de la primera tancada dels sindicats el 17 de febrer havien passat 50 dies i cinc jornades de vaga sense arribar a cap acord en les seves reivindicacions. Para això, i davant la petició que sigui el president qui agafi les regnes de la negociació, Aragonès va respondre que havien convocat cinc months sectors de negociació i va retreure que els sindicats no hi haguessin particpat. Va defender que el gobierno s’havia mogut en les propostes de les reivindicacions, posant d’exemple que hi havia el pressupost més alt al Departament; la voluntat d’arribar al 6% del PIB; el restabliment de l’horari lectiu de 2012 de manera calendaritzada; la reducció de ràtios; the conversió de terços en mitges jornades; el incremento de 890 docentes i 216 de personal d’administració i serveis (PAS), entre d’altres, mientras que asegura que no retirarien el decret de plantilles i defensava que el nou calendari es mantindrà.

Ja en la sessió de control als consellers, el mateix Gonzàlez-Cambray replicant als retrets, ara del PSC, es va show convençut que arribarien to una acord després de fer-los fins a tres propostes i donar answer to «10 de les 14 reclamacions ”Reivindicades durant la vaga, set de les quals a apply the curs vinent, i valorades in 500 million.

En matèria educativa el ple, amb els vots favors d’ERC, JxCat, la CUP i ECP, va validar el decret llei aprovat la setmana passada to access les dades dels ens locals sobre indicadores de vulnerabilitat dels alumnes per poder-los distribuir de manera equilibrada evito la segregación.

En la sessió de control es evidente otra cobertura cert acostament entre socialistes i gobernar quan Salvador Illa es va oferir a fer una modificación pressupostària para aplicar mesures for atendre les conseqüències derivades de la crisis d’Ucraïna. El Aragonès va a entomar l’oferiment i el va instar a col·laborar porque el Govern espanyol els permite subir el déficit del 0,6% al 1% del PIB para compensar el impacto del conflicto.

El ple també va aprobar, amb els vots del PSC, JxCat i ERC, les proposicions de llei que redueixen de nou a sis els mandats del Síndic de Greuges, of the Consell de Garanties Estatutàries (CGE) i de l’OAC, un cop rebutjades les esmenes a la totalitat de Cs. A la tarda, i després que no prosperés esmena de Vox, el PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP, ECP, Cs i el PP van donar llum verd a la proposició de llei de mesures urges per erradicar el sensellarisme.

DEJA UNA RESPUESTA

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.