Minuto 70. El Barça está a mitja rebentada y perdía 2-5 contra el Bayern mientras Setién, personificació adient de la decadència de un presidente kamikaze, canvia Sergio Busquets for llançar un nen de disset anys sota els sementals bavaresos, a decisió delirant que amb el temps, tot s’ha de dir, va esdevenir el símbolo de l’eterna reencarnació del club: en els dies més grisos semper hi ha un element residual que show el renéixer de l’entitat entre les seves cendres, i aquella nit Catastrófico en Lisboa, Ansu Fati representó los principios del eterno retorno de un Barça que mai mor, tan sols canvia de pell para brillar diferente.

A partir de aquí, el gran mèrit d’Ansu es la capacidad de erigirse en querido visible de una nueva generación: el charisma banderer d’uns joves envoltats de cracs que hauran de respondre del rendiment global de l’equip, or sigui , a diferència de l’any passat the pressa caurà en qui realment ha de recaure. A més, enmig d’aquesta fornada de futbolistes, Ansu té el rostre enamoradís del bon nano capaç d’embolicar la troca sense compassió, la mirada de no he fet res while les mans estan plenes de sang, el record de les tardes al poble dels avis alliberats de la fiscalització dels grans, aquell vespre en què tothom te elogió por les notes i tu amagaves cadàvers calents a sota el llit. Per això ens agrada tant Ansu Fati, perquè a Catalunya ens flipa molt autosuficiència disfressada sota un esguard assossegat, or sigui, el cabronàs futbolístic amb cara de bon nen.

Així doncs, aquest any tenim el desig de veure Ansu celebrant deu vegades deu la seva vida com a futbolista, el creixement d’un jugador que era el far de llum en dies de caiguda lliure, la intuïció que while els fonaments s’enfonsaven hi havia algú apoyado el pal de la bandera: el emblema que explotarà del tot para recordar-nos que la solució als problemaes siempre lo guardó en casa. Som-hi, Ansu, la teva història serà el relat de tots nosaltres!