Pueblo Cautivo

Adoramos los pueblos y sus noticias

Barcelona

Amb el público | J. Bordes | BARCELONA | Artes escénicas

La comèdia catalana atrau els teatres comercials, pero deixa freds els públics

La dramaturga i directora Marta Buchaca té bone sensacions del projecte ¿Cuántas temperaturas quedan?, que acaba de empezar funciones esta semana en Goya i que té temporada, de moment, fins al 7 d’agost: És la primera vegada que ven els drets per fer una pel·lícula abans de tancar la temporada teatral. Es percep que hi has interès, que la història es buys amb facilitat. El coproducto espectáculo para Focus, Grec i La Pocket (la productora de la dramaturga) reivindica el humor como una medicació saludable i ineludible. La mateixa autora es va a dedicar a escriure aquesta peça per treure’s de sobre l’angoixa de la pandèmia. Jordi González, de Focus, celebra el talento de la dramaturgia catalana contemporánea que escriu pensant en el públic i que, darrerament, està donant grans alegries a la taquilla de los seus teatres. Serà un fenomenal teatral? El directiu de Focus, prudent, de moment diu que “fa molt bona olor”. Se establece que la comuna amb el público durant aquests dies d’estiu, és molt probable que repeteixi a la temporada vinent.

De què tracta ¿Cuántas temperaturas quedan? El títol sembla ser prou explícit: A metgessa i inventora està provant un aparell per conèixer el temps de vida dels pacients, si és superior to cinc anys. El seu marit obté un resultado inesperat: li queden 30 dies de vida. A partir de llavors, construeix una llista de reptes que voldria fer abans de morir. Me preocupa, principalmente, de una cosa, de que el seva dé followixi sent feliç quan ell falti. La peripècia està servida. Lluís Villanueva, Betsy Túrnez, Marta Bayarri i David Vert interpretan cuatro personajes en momentos delirantes. La peripècia (que pot recordar a la plot d’un dels capítols de Platos brutos) propone fer-se una oración a los espectadores: «tinc la vida que vull, realment?» La tesis de l’obra, evidenciación, mantiene una última gir que convida a viure com l’experiència única que és, i no tant preocupar-se pels últims moment. Aquest aparell científic repeteix el camí de Javier Daulte (4d’óptica) de incorporar reflexiones pseudocientíficas de carácter surrealista más allá de la trama.

Marta Buchaca celebra la confiança del Grec (va ser el primer títol que va tancar de tot el cartell perquè el director del festival, Cesc Casadesús, coincide en la necessitat el públic de trobar espectacle on poder riure obertament) i de Focus en aquesta aventura . El autor, que fa poc va a recuperar Rita a la Villarroel, s’estranya com productores privats catalans i de l’Estat espanyol es preocuparse per les novetats de autore i, en canvi, no es percebi cap interès per part des teatres públics (hi debutaria amb l’enyorat T6 al embajador de TNC A mi no em diguis amora 2010).

DEJA UNA RESPUESTA

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *